Pels camins dels somnis

Quan quedem per desdejunar a la terrassa de l’ànima?
La primera impressió és que té la frescor de la poesia eròtica més celebrada de Salvat-Papasseit en què sota l’aparença del text senzill i fàcil per al destinatari s’amaga la dificultat del poeta que vol arribar amb tota claredat al lector. Tanmateix el llibre és ple de sorpreses, d’imatges ben construïdes i d’encerts evidents.
Encapçala el recull una citació de Laura, una amiga de l’autor que orienta o quasi diríem que resumeix el sentit de tot el llibre: “La matèria dels somnis és el silenci, el desig, el temor i el soroll, la llum, l’alè, el cor i la tenebra. La materìa dels somnis és la vida”. Potser sense saber-ho, la tal Laura, el cognom de la qual no devem revelar, ha definit precisament la vida amb un manoll de paraules que conformen el canemàs del conjunt poètic que presentem. amb ells tenim una guia clara del mos més recurrents que podem trobar a Pels camins dels somnis.
La delicadesa i l’agosarament en l’ús dels recursos poètics hi fan la resta.
No us conformeu amb la simple lectura dels seus versos, llegiu-los en veu alta, reciteu-los sense por, quan en tingueu ocasió. Els versos, com els somnis, són, si no la vida mateixa, la sal i el pebre que la fa més saborosa.