L’àmbit prohibit

“Vine, pren-me els llavis, i fes-los teus, fes-lo vessar.”
El món de la poesia és l’infant que alça la mà per agafar la lluna i poeta és tot aquell que recorda com fer-ho i es deixa mullar en l’aparentment irracional fang originari.
Tant el poeta com els músics podem sentir-nos instruments d’un somni. Abans de materialitzar-se formem part d’un món interior de desitjos i anhels que lluny d’estar guiat pel pensament racional, es basa en la intuició. Cursiosament aquest somni pot arribar a esborrar i sorprendre al mateix poeta i als músics que més que saber exactament el que volem fer, ens deixem endur per l’ona de sensacions després de la qual, en silenci, creuarem mirades estupefactes.
Les mateixes sensacions, la mateixa felicitat, l’amor, l’amistat, el desig… és el que recull Josep Orihuel per tradui-ho en poesia. Si et sents còmpilce, benvingut, acabes de creuar l’àmbit prohibit.